La hipnosis i el dolor

L'altre dia a classe vam veure un video sobre la hipnosis d'en Freud, jo em preguntava si la hipnosis pot fer-nos reduïr el dolor i he buscat per internet i llibres i al final me quedat amb aquest on ens explica si la hipnosis pot reduïr el dolor o no:

" Sí, la hipnosis puede aliviar el dolor. Cuando los sujetos no hipnotizados sumergen los brazos en el agua helada, sienten un dolor intenso durante 25 segundos. Cuando los sujetos hipnotizables hacen lo mismo después de haber sido sugestionados para no sentir dolor, dicen que realmente no lo sienten. Como los dentistas saben, incluso una hipnosis suave puede reducir el miedo y, por lo tanto, la hipersensibilidad. Cerca del 10% de las personas pueden entrar en un estado de hipnosis tan profundo que se les puede realizar cualquier intervención quirúrgica sin anestesia. La mitad de las personas puede sentir menos dolor gracias a la hipnosis. "

Sembla bastant complicat poder dur a terme una intervenció quirúrgica sense anestèsia i jo em preguntava: Com s'aconsegueix això?

"Una teoría de alivio del dolor mediante hipnosis sugiere que se debe a la disociación, una división entre diferentes niveles de conciencia. La hipnosis, afirman, disocia la sensación del estímulo que provoca el dolor ( del qual el sujeto sigue siendo consciente ) del sufrimiento emocional que define la experiencia del dolor. En consecuencia, el agua helada se siente fría, muy fría, pero no dolorosa.
Otra teoría sostiene que se debe a la atención selectiva, como les sucede a los atletas, que al sufrir una lesión durante la competencia no sienten dolor o sienten poco hasta que finaliza la prueba. Como apoyo de este punto de vista, varios estudios demuestran que la hipnosis no alivia más el dolor que la simple relajación o la distracción de las personas. Algunas mujeres, con la atención distraída durante la hipnosis, pueden dar a luz sin sufrimiento, pero también pueden hacerlo otras mujeres sin necesidad de hipnosis, sobre todo si han asistido al curso de preparación para el parto.

Ambas perspectivas suponen que en algún nivel una persona hipnotizada experimenta el estímulo doloroso. Por cierto, las personas que dicen que no sienten dolor pueden, sin embargo, responder conun golpe en el corazón al electroshock o al bisturí. Similares diferencias entre los informes personales y la conducta ocurren en la visión y la audición. Las personas hipnotizadas, siguiendo una sugestión les indica que son sordas, negarán que son capaces de oír su propia voz. Pero cuando oyen su voz en un auricular con medio segundo de demora, responden como lo hacen todas las personas hipnotizadas: la retroalimentación demorada irrumpe en su capacidad para hablar con fluidez. Si las inducen a no ver los colores, las personas hipnotizadas no responden a las pruebas de ceguera del color del mismo modo que los que padecen una deficiencia real de la visión de los colores. En cada uno de estos casos, los sujetos hipnotizados afirman que no perciben el dolor, el sonido o el color. La hipnosis no bloquea el ingreso de la información sensorial, aunque puede bloquear nuestra atención a estos estímulos. Lo que las personas dicen que sienten no se corresponde con su comportamiento.
La pregunta sin respuesta sobre cómo se alivia el dolor mediante la hipnosis, al disociar la sensación de dolor de la percepción consciente, o solo al centrar la atención sobre otras cosas, nos conduce a una cuestión básica: ¿La hipnosis es un estado psicológico especial?"

Els somnis

L'altre dia l'Ernest ens va parlar una mica sobre els somnis, quants somnis solem tenir, com sabem que somiem, el R.E.M..

El tema dels somnis em sembla un tema realment apasionant i misteriós, a part que em sembla interessant connèixer aquest món ja que jo, per exemple, casi cada dia recordo algun dels somnis que he tingut i solen ser extranys i sense sentit algun. Sempre m'ha agradat el tema dels somnis és com un món a part de la nostra ment.

I jo ara em pregunto i per què somiem?
He buscat per internet i llibres informació sobre aquesta qüestió i he trobat que hi han molts de punts de vista diferents.

Nosaltres somiem perquè en el cerbell hi han uns cambis químics on el cerbell s'activa y fa un recompte de les vivències que ens han passat al llarg del dia. L'etapa de somiar se la coneix amb el nom de R.E.M ( en català moviment ràpid d'ulls ), en aquesta etapa mentres el cos es troba en una relaxació total, el cerbell s'activa i l'únic moviment registrat és el dels ulls, tots els altres òrgans treballen lentament, això passa degut a que el troc cerebral bloqueja les nostres neurones motrius de forma que no podem tenir moviments del cos. Els somnis tenen un cicle que consta de quatre etapes:

1- la vigilia del son
2- etapa lleugera o somni livià
3,4- somni profund i estadi R.E.M

Per aconseguir un bon dormir s'ha de completar aquest cicle consecutivament de quatre a sis cops durant la nit. El cicle ha de tenir una duració d'entre 90 a 120 minuts.

Algunes persones aconsegueixen d'alguna manera controlar els seus somnis per el que es una adicció per ells arribar a dormir, aquestes persones d'alguna menra tenen facilitat per recordar un i cada un dels seus somnis per lo que se'ls reconeix com a sonyadors lúcids, aquestes persones aconsegueixen manipular els seus smonis on experimenten el poder volar i viatjar a altres parts on potser mai han estat. Alguns aconsegueixen mantenir-se conscients durant el somni.

Moltes cultures creuen que els somnis amaguen premonicions, advertències d'algun perill o missatges d'algo que passarà en un futur.

Jo mateixa crec que els somnis són records que tenim barrejats amb fantasies extrañes i irreals i també desitjos tant bons com dolents.

Freud té una obra recomanable que és "La interpretación de los sueños" publicada en 1900 on explica el descubriment més valuós de tots els que ha tingut la sort de realitzar.

En un altre post m'agradaria publicar el significat dels somnis ja que em sembla força interessant i m'agraden molt aquestes qüestions.

Començem el blog!

Quan l'Ernest va dir que hauríem de fer un bloc on hi hem d'escriure tot el que ens passi pel cap relacionat amb el que fem a les classes, vaig pensar que seria una mica complicat. Doncs bé, el primer dia que vam fer la primera classe de pràctiques de fonaments de psicologia, vam parlar sobre les diferències de cos i ment, però també vam tocar una mica el tema de l'autisme. Fa un parell d'anys a l'escola vam veure la pel.lícula "Rain man" que tractava sobre un home que era autista i tenia una gran capacitat matemàtica, escenes com, per exemple, a una dona li cauen uns palets al terra i en Rain man és capaç de contar-los en menys de 5 segons i sense tocar-los. O una altre escena és que en el casino en Rain man es capaç de preveure a quin número pararà la ruleta. Però aquestes habilitats són poc freqüents. Tal com ens va explicar l'Ernest, i es pot veure reflexat a la pel.lícula, els autistes no els hi agrada tenir contacte amb altres humans, es solen aïllar i tenen una rutina diària.
Jo us recomano que veieu la pel.lícula, és bastant interessant.

Aquí teniu l'enllaç: http://www.cinetube.es/peliculas/online2/rain_man.html